Mi amigo no encontró lo que buscaba, y según yo llegué a presumir, consistió en que no buscaba nada, que es precisamente lo mismo que a otros muchos les acontece. Algunas madres, sí, buscaban a sus hijas, y algunos maridos a sus mujeres, pero ni una sola hija buscaba a su madre, ni una sola mujer a su marido. Acaso—decían,—se habrán quedado dormidas entre la confusión en alguna pieza... Es posible—decía yo para mí,—pero no es probable.
Una máscara vino disparada hacia mí.
—¿Eres tú?—me preguntó misteriosamente.
—Yo soy—le respondí seguro de no mentir.
—Conocí el dominó; pero esta noche es imposible; Paquita está ahí; mas el marido se ha empeñado en venir; no sabemos por dónde diantres ha encontrado billetes. ¡Lástima grande! ¡mira tú qué ocasión! Te hemos visto, y no atreviéndose a hablarte ella misma, me envía para decirte que mañana sin falta os veréis en la Sartén... Dominó encarnado y lazos blancos...
—Bien.
—¿Estás?
—No faltaré.
—¿Y tu mujer, hombre?—le decía a un ente rarísimo que se había vestido todo de cuernecitos de abundancia, un dominó negro que llevaba otro igual del brazo.
—Durmiendo estará ahora; por más que he hecho, no he podido decidirla a que venga; no hay otra más enemiga de diversiones.
—Así descansas tú en su virtud; ¿piensas estar aquí toda la noche?
—No, hasta las cuatro.
—Haces bien.
En esto se había alejado el de los cuernecillos, y entreoí estas palabras:
—Nada ha sospechado.
—¿Cómo era posible? Si salí una hora después que él...
—¿A las cuatro ha dicho?
—Sí.
—Tenemos tiempo. ¿Estás segura de la criada?
—No hay cuidado alguno, porque...
Una oleada cortó el hilo de mi curiosidad; las demás palabras del diálogo se confundieron con las repetidas voces de: ¿me conoces? te conozco, etcétera, etc.
¿Pues no parecía estrella mía haber traído esta noche un dominó igual al de todos los amantes, más feliz, por cierto, que Quevedo, que se parecía de noche a cuantos esperaban para pegarles?
—¡Chis! ¡chis! Por fin te encontré—me dijo otra máscara esbelta, asiéndome del brazo, y con su voz tierna y agitada por la esperanza satisfecha. ¿Hace mucho que me buscabas?
—No por cierto, porque no esperaba encontrarte. | El meu amic no va trobar allò que buscava, i tal com vaig arribar a suposar, la causa era que no en buscava res, que és precisament el mateix que els passa a molts. Algunes mares, sí, buscaven les seves filles, i alguns marits les seves dones; però ni una sola filla buscava la seva mare, ni una sola dona el seu marit. Potser —en deien— s'hauran quedat adormides amb la confusió en alguna peça... És possible —em deia a mi mateix— però no probable. Una màscara va venir cap a mi com un tret. —Ets tu? —em va preguntar misteriosament. —Sóc jo —li vaig respondre amb la seguretat de no mentir. —Vaig conèixer el dominó; però aquesta nit és impossible; La Paquita és aquí; però el marit s'ha entestat a venir-hi; no sabem on diantre n'ha trobat bitllets. Una gran llàstima! Mira tu quina ocasió! T'hem vist, i no atrevint-s'hi a parlar-te ella mateixa, m'envia per dir-te que demà sens falta us veureu a la Paella... Dominó encarnat i llaços blancs... —Bé. —Hi seràs? —No hi faltaré. —I la teva dona, home? —li deia a un ens raríssim que s'havia vestit tot de banyetes d'abundància, un dominó negre que portava un altre igual del braç. —Ara deu estar dormint; per més que he fet, no he pogut fer que es decidís a venir; no hi ha cap altra més enemiga de les diversions. —Així descanses tu en la seva virtut; penses ser aquí tota la nit? —No, fins a les quatre. —Fas bé. En això s'havia allunyat el de les banyetes, i vaig sentir-ne amb dificultat aquestes paraules: —No n'ha sospitat res. —Com fou possible? Si vaig sortir-ne una hora després que ell... —A les quatre ha dit? —Sí. —Tenim temps. Estàs segura de la criada? —No hi ha cap precaució, perquè... Una onada va tallar el fil de la meva curiositat; les altres paraules del diàleg es van confondre amb les repetides veus de: em coneixes? et conec, etcètera, etc. Doncs no semblava, estel meu, haver portat aquesta nit un dominó igual al de tots els amants, més feliç, per cert, que Quevedo, que s'assemblava de nit a quants esperaven per pegar-los? —Txis! txis! Per fi t'he trobat —em va dir una altra màscara esvelta, agafant-me del braç, i amb la seva veu tendra i agitada per l'esperança satisfeta. Fa molt que em buscaves? —No, per cert, perquè no esperava trobar-te. |