Robocop (Paul Verhoeven, 1987) s'ha convertit en un autèntic clàssic de culte, tot i que, en el seu moment, ningú no va donar cinc cèntims pel guió que havien escrit Edward Neumeier i Michael Miner. Aquest guió va passejar-se de productora en productora sense despertar ni el més mínim interès; ningú li trobava la gràcia a una història aparentment ridícula, però que amagava, en el seu interior, una muntanya de crítica despietada cap al sistema neoliberal que imperava a l'era Regan. Va haver de ser un altre amic de les polèmiques qui traslladés a la pantalla gran aquest relat àcid el 1987. Paul Verhoeven construïa una pel·lícula repleta d'ultraviolència explícita, que era el mirall d'una societat decadent en mans d'executius sense escrúpols. Evidentment, per poc que es compari el resultat de Robocop amb el Batman crepuscular d'"El retorn del cavaller fosc", els punts en comú de tots dos mons son evidents. L'humor negre, el context d'un futur pròxim convertit en una espècie de selva urbana, les guerres de bandes i l'ús demencial dels mitjans de comunicació i la publicitat, que s'integren com una part essencial del relat, i fan sospitar que Neumeier i Miner s'havien endinsat de l'obra de Miller.

L'èxit de Robocop va propiciar l'aparició de la coneguda seqüela. Per a aquella ocasió, els productors van decidir tornar a l'arrel primordial on es va gestar la base de primera part, i van contractar a Frank Miller com a guionista de Robocop 2 (Irvin Kershner, 1990). Si hi havia algú que estigués connectat a aquest relat ciberpunk i les seves connotacions crítiques, era justament la persona que havia impressionat el món amb les mateixes armes que volien explotar els responsables de la franquícia.

Aviat van començar els problemes. Verhoeven quedà exclòs del projecte, tot i que els fans de la franquícia van aplaudir l'arribada d'Irvin Kershner, el director de "L'Imperi Contraataca", com a director de la seqüela. Quan va llegir el guió que havia proposat Miller, tant Kershner com els productors van declarar que allò era impossible de rodar. El llibret es va reescriure a les mans de Walon Green, que escapçà les idees de Miller. La pel·lícula va acabar sent un fracàs comercial durant la seva estrena als cines, però el mercat del vídeo casolà va salvar els mobles fins al punt que va animar la productora a fer una altra seqüela més.